
Amb uns dies de retard, arriba el post promès amb "lujo de detalles" de la vida a bordo del Papaya atlàntic. La
sortida i les primeres hores van ser dures: primer cenyint amb molt de vent i mar , i després amb encalmades totals, en 24 hores no van fer ni 30 milles! Però la tripu està organitzada: fan
guàrdies de 4 hores, 2 al timó i 2 en "stand by", i són tant de dia com de nit. Les primeres dues hores les fan amb el que surt i les segones dues amb el que entra. Això els permet estar tots amb tots i descansar 6 hores seguides.
El
pilot el fan servir en moments puntuals i només amb bon temps, que fins ara ha estat poc.
Com explicava el Quim, hi ha molta humitat, i fins quatre dies després de sortir no van començar a tenir el barco sec per dins.
Durant la nit el tratge d'aigua i els gorros i guants han estat indispensables, sobretot les primeres quatre nits, però ara ja van en samarreta...i cal la crema solar!
Pel que fa al
manteniment, el Papaya, "va reclamar carinyo i atenció": la bomba de sentina i la d'aigua de mar que fan servir per dutxar-se es van espatllar, però ja les han desmuntat un parell de vegades i tornen a funcionar.
L'espi Vell també ha necessitat una mica de cinta reparadora, i per fi van estrenar el nou poc abans d'arribar a Canàries.. "pinta molt maco!" (JA HO VEIEM A LA FOTO!!!)
Tot funciona bé, i aviso a les mames:
mengen molt bé!!
La idea en sortir de Canàries era, seguint indicacions del "maestro" Eduardo Serrano, anar a Sud 400 milles fins al 30 Long 20 Lat, i després virar
RUMBO AMÈRICA!